Moltes músiques, molts llenguatges
Aula d'acollida
(Entrega I - Amèrica llatina) Us agrada la música, oi? La música és una forma d’expressió molt important de l’ésser humà. Molts autors sostenen que som, de forma innata, criatures musicals. En la música, els sons i els silencis es vinculen amb les emocions i les pràctiques. Aquesta relació de música, emoció i pràctiques, dona lloc a la creació de diferents paisatges sonors, que constitueixen un element important identitari d'una societat i són un aspecte no pas menor de la identitat nacional o cultural d'un grup humà. La cultura no és unitària i acaba sent una variable que té un gran pes dins la percepció emocional de la música. Com bé sabem, la música forma part del dia a dia de les persones, les quals habiten en el món, un món ple de cultures diverses. Cada cultura és única i, com matisa Abarca (2003), té unes formes d’expressió, comprensió i regulació emocional pròpies. La música del terrer és un dels símbols que estan incrustats en el paisatge i evoquen la nostàlgia, emoció que sustenta les diverses pràctiques socioculturals de les persones migrants en el lloc de destinació per mantenir els llaços socials i culturals amb el país d'origen. La nostàlgia és una emoció que consisteix en la inclinació i anhel pel passat i per l'estil de vida, el paisatge i les persones que estan absents en la vida present al nou país, però que hi ha, hi havia o podria haver-hi en la terra natal (Hirai, 2009 :124). L’alumnat d’aula d’acollida ha elaborat una llista de músiques que, per diversos motius, evoquen el lloc on van néixer i van viure els primers anys. Conèixer aquestes músiques ens fa conèixer millor totes les persones que formem part d’aquesta cultura híbrida que tenim ara, més enllà de les particularitats dels nascuts aquí o allà. En aquesta edició us convidem a escoltar la Playlist i a llegir algunes de les particularitats de cada cançó. Comencem el viatge per Amèrica llatina. Hi anem?
1 – La música com a unitat: Arriba Perú (Daniela Darcourt, Eva Ayllon i Renata Flores)ç
​
Creada com a homenatge al Bicentenari de la independència del Perú, la cançó reuneix veus de les principals representants de la música peruana i expressa un missatge de pau.
Com diu la cantant de música criolla Daniela Darcourt, “La música és un remei que calma, sana i dona esperança i manifesta un missatge positiu en temps complicats, perquè necessitem recordar que units ho podem superar tot”. La presencia quítxua (un dels pobles originaris de l’actual Perú) va estar donada per la Renata Flores, membre del jurat de “La Veu Perú”. Segons les seves paraules la cançó és una oportunitat de transmetre un missatge d’unió entre tota la gent del Perú
2 – Lletres d’aquí, que donen veu allí: Venezuela (Balbino) Escrita als anys 80 pels productors espanyols Pablo Herreros i José Luis Armenteros, autors de grans èxits com Un beso y una flor o Eva María, la cançó va establir-se com un tercer himne nacional de Veneçuela. Convertida en un símbol nacional, la cançó, visionada per molts artistes, sol estar present en esdeveniments esportius o celebracions escolars.
3 – Ritmes precolombins, mixtura d’identitats: Soy Caporal (Tupay, Bolívia) Formada en 1966 a la ciutat boliviana de Cochabama, Tupay és una agrupació musical folklòrica impulsada pels músics Edwin Castellanos i Fernando Torrico. Els dos van integrar per més de 10 anys el grup Los Kjarkas, un dels més famosos de Bolívia. La paraula Tupay que designa el grup significa “punt de trobada” en quítxua. El seu ritme és un Caporal que, juntament amb la Saya, és un dels balls més populars de Bolívia. Els grups de caporals son molt actius al nostre entorn i, si voleu gaudir d’un assaig, els trobareu qualsevol diumenge a l’estació de Sans de Barcelona.
4 – Colòmbia, un país divers i ple de música: Oiga, mire, vea (Guayacan Orquesta) Guayacán Orquestra és un grup de salsa colombiana fundat a Bogotà. Dirigida musicalment per Alexis Lozano —qui interpreta diversos instruments musicals—, l’agrupació va aconseguir el reconeixement internacional amb la seva cançó Cocorobé. Oiga, mire, vea forma part d’una de les darreres produccions del grup i es va convertir en himne musical de Cali.
5 – Hondures, d’Àfrica a Amèrica: Sei sei Bei (Kazzabe)
Sei sei Bei és una paraula en garífuna que significa "sacseja-ho, mou-ho". És nota oi? Plena de ritme, aquesta és una cançó que fusiona la punta hondurenya amb altres músiques tropicals. La punta és un gènere de dansa i música afroindígena originat per l’ètnia garífuna de Sant Vicent (Yurumein) i que és emprat en les seves celebracions i festivitats. El ritme s’ha difós en la costa del Carib d’Hondures, Belize, Guatemala i Nicaragua i s’ha convertit en un dels gèneres de música més importants de Centreamèrica en l'actualitat. Molts hondurenys i hondurenyes argumenten que el nom prové de la part del cos que s'utilitza com a pas bàsic per a ballar, és a dir, les puntes dels peus.
No obstant això, la paraula punta és una llatinització d'un antic ritme de l’Àfrica occidental anomenat bunda, o "natges" en l'idioma mandé. Hi ha unes certes llegendes sobre el nom d'aquest ball i una d'elles esmenta un ritual funerari que els garinagu (forma plural de garífuna) ballaven de punta a punta de la costa. El grup Kazzabe fusiona ritmes tradicionals garífuna amb reggae i altres ritmes tropicals i és molt reconegut tant a al carib com als Estats Units.
​
Mèxic és un país molt gran en tots els sentits. Pel que fa a la població només pot ser comparat amb el Brasil, l’altre gegant llatinoamericà. Aquest fet, juntament amb el de ser bressol d’algunes de les cultures precolombines més destacades com ara els maies o els asteques, l’ha convertit en un dels referents culturals dins de l’àmbit de parla hispana. Aquestes influències han arribat al nostre territori, on diversos cantats han fet populars moltes de les ranxeres més conegudes de Mèxic. Aquest és el cas de La Bikina, una cançó composta per Rubén Fuentes el 1964. Convertida en la melodia principal de la sèrie del còmic Cantinflas Xou en els anys 1970 i 1980, la cançó va tornar a guanyar popularitat les darreres dècades gràcies a la interpretació de Luis Miguel, el cantant mexicà més reconegut a nivell internacional.
7 – Sota el cielito Lindo de Mèxic: La Bikina (Luis Miguel)
​
